Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme, són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura perquè el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets.
Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.
Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets, que podem llegir en aquest petit homenatge, han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.
Nosaltres, les víctimes, ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Fins a quan?

FINS A QUAN?

domingo, 5 de septiembre de 2010

LLUÍS COMPANYS I JOVER



Vaig ser detingut a la Bretanya francesa l'agost de 1940 per la Gestapo, lliurat a les autoritats franquistes i portat a Madrid on vaig ser torturat i més tard traslladat a Barcelona on un tribunal que no podia tenir el meu reconeixement, ni el de cap demòcrata, em va condemnar a mort. Allò que ells consideraven el meu delicte era el meu orgull, ser president de la Generalitat de Catalunya, haver estat escollit democràticament pel meu poble. Em van assassinar una matinada del 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc i l'ultratge que suposa les injúries que consten al meu consell de guerra encara estan vigents. Vaig morir per Catalunya, però no per la impunitat dels colpistes opressors del meu poble, impunitat que nega l'anul·lació del meu judici. Fins a quan?

No oblideu: Tornarem a lluitar, Tornarem a sofrir, Tornarem a vèncer!

Publicado por en 6:25

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)