Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme, són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura perquè el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets.
Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.
Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets, que podem llegir en aquest petit homenatge, han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.
Nosaltres, les víctimes, ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Fins a quan?

FINS A QUAN?

domingo, 5 de septiembre de 2010

FAUSTINO CRUZ I PAQUITA PUNTEROS





Soy FAUSTINO CRUZ, miembro de las JSU y defensor de la República. Fui encarcelado junto a mi hermano, su mujer y su pequeña Paquita en la cárcel de Uclés. Las condiciones eran tan pésimas que mi cuñada murió y mi único pensamiento era para mi hermano y mis sobrinos. Siempre le decía que si oía su nombre en la lista para fusilar que no se moviera, que yo iría en su lugar, no lo hubiera dudado, pero mi nombre sonó primero.

Formo parte de una familia luchadora, masacrada por el fascismo, de la que me siento muy orgulloso. Yo no puedo creer como es posible que los crímenes de la dictadura fascista no hayan sido juzgados y que nuestros juicios no hayan sido anulados, y me pregunto hasta cuando va a durar esta impunidad. ¿Hasta cuándo?




Me llamo Paquita Punteros López, pertenezco a una familia golpeada muy duramente por el fascismo. Fui encarcelada con mi niña tan pequeña y sólo tenía pena por ella. Mi marido y mi cuñado también estaban en la misma prisión. Las condiciones tan terribles en las que nos encontrábamos, hambre, falta de higiene, hacinamiento hizo que enfermara y que no pudiendo resistir más mi cuerpo tuviera que rendirme. En realidad mi muerte no deja de ser un asesinato. Yo no debería haber estado allí, no era culpable más que de estar al lado de los míos defendiendo la legalidad de la República que tantas esperanzas traía para las mujeres. Lo destrozaron todo, vidas, ilusiones, familias, futuro, libertades… y nadie les ha hecho rendir cuentas por sus crímenes ¿hasta cuándo?

























Paquita Cruz, sobrina de Faustino e hija de Paquita




No hay comentarios:

Publicar un comentario